Sanitas-BUPA que, des de 2009, gestiona els hospitals i centres de salut del Departament de Manises, ha ordenat a tres auxiliars d’infermeria de la Unitat de Salut Mental fer substitucions a l’Atenció Primària del Centre de Salut de Manises durant l’estiu. És la nova mesura d’estalvi de la multinacional sanitària, que evitarà, així, contractar nou personal durant les vacances del personal fixe. Fonts de la plantilla denuncien que això implicarà que hagin de dedicar la meitat de la seva jornada laboral al Centre de Salut, mentre que la Unitat de Salut Mental es troba saturada, i asseguren que aquesta Unitat no està qualificada sanitàriament per prestar els serveis de l’atenció primària.
La Coordinadora Obrera Sindical (COS) denuncia que Sanitas-BUPA tracta la plantilla de l’Agència Valenciana de la Salut (l’organisme al qual pertanyen les persones que faran les substitucions) com si fos personal privat. “Actualment, hi ha uns 1.000 treballadors contractats per Sanitas que depenen del conveni de sanitat privada de la província de València però hi ha 500 que som estatutaris de l’Agència Valenciana de la Salut, i Sanitas no ens pot ordenar res”, afirma l’Alejo, un dels treballadors de la Unitat de Salut mental que serà traslladat. En un comunicat de la COS, les treballadores exigeixen a Sanitas que “assumisca els seus costos laborals sense repercutir-los a l’erari públic i als càrrecs de l’Agència que vetllen per l’interès públic i no pel benefici privat d’una empresa”. La firma del contracte de concessió el desembre de 2006 i l’inici de la gestió per part de Sanitas el 2009 van comportar l’aparició d’una nova figura laboral. Al marge del personal públic que provenia d’altres departaments, Sanitas va contractar nou personal privat amb condicions laborals distintes. Segons Alejo, les treballadores que han sigut contractades per Sanitas cobren un 30% menys que la plantilla pública i poden ser desplaçades en qualsevol moment del seu lloc de treball.
Precarització de la Unitat de Salut mental
La plantilla de la Unitat de Salut mental denuncia en una carta enviada el 5 de juliol al Conseller de Sanitat de la Generalitat, Manuel Llombart, al Secretari Autonòmic de l’Agència Valenciana de Salut, Manuel Escolano Puig, i al Comissionat del Departament de Manises, que aquesta unitat no compta amb els recursos necessaris per prestar els seus serveis. “En cap moment s’han complert les ràtios de personal (psiquiatres, psicòlegs clínics, treballadors socials, etc.) que la Conselleria anava establint en els successius Plans de Salut Mental elaborats des de l’any 1993 i no s’ha dotat dels recursos materials i dispositius assistencials per a l’abordatge integral de la salut mental: no hi ha cap unitat d’aguts, ni centres de dia, ni recursos residencials. A més, se’ns ha situat en espais físics prestats per l’Atenció Primària i que, en cap cas, reuneixen les condicions d’idoneïtat per a l’objecte que tenen”. Les treballadores també exigeixen al Comissionat, principal representant de l’Agència al Departament, que revoqui l’ordre de Sanitas de fer substitucions i ordeni a l’empresa que contracti nou personal.
Efectes de la gestió públic-privada dels centres sanitaris
La gestió privada dels centres públics es va implantar a l’Estat el 1999, amb la construcció de l’Hospital de la Ribera a Alzira (Alacant) i la seva concessió a la Unió Temporal d’Empreses Ribera Salut. Conegut com a ‘Model Alzira’, el model propugna la construcció de centres de titularitat i finançament públic, però amb la gestió en mans privades per un temps durant el qual la concessionària cobra a la Generalitat una quota per habitant (inicialment, 225 euros i en l’actualitat, 639). Al País Valencià participen del model l’hospital de Torrevella, l’hospital de Dénia, el de Manises i el centre de salut d’Elx.
Els efectes negatius del model Alzira van tardar poc a arribar. L’Hospital Universitari de la Ribera va haver de ser rescatat el 2003 per la Generalitat Valenciana perquè acumulava pèrdues econòmiques de 5,24 milions d’euros segons les dades de la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat de Madrid. Posteriorment, la Generalitat Valenciana va tornar a treure a concurs l’hospital amb unes condicions més favorables, incloent-hi l’Atenció primària i pujant un 68% la quota per habitant. A més, segons publicava el diari El País el 6 de gener, les condicions laborals de la plantilla del centre són pitjors que els de la Conselleria de Sanitat. Les treballadores contractades per Sanitas tenen un salari fixe un 10% inferior i treballen 180 hores més a l’any. Segons el Sindicato Médico de Asistencia pública (SIMAP), a més, l’hospital necessita un 25% més de treballadores que les que té en l’actualitat. Seguint la lògica de maximitzar el benefici, el 2012 l’Hospital privatitzat de Dénia va modificar les condicions laborals: va augmentar la jornada de treball fins a 50 hores anuals i va repartir les vacances durant tot l’any per evitar fer substitucions.
Condicions per al xantatge
El 18 de desembre de 2012, el diari El Mundo publicava que el director general de Sanitas Hospitales, Ignacio Peralta, havia presentat una carta a la Generalitat on exposava les causes d’una situació de desequilibri econòmic de l’hospital de Manises. Peralta explicava que s’hi havia arribat per culpa d’un deute de gairebé 76 milions d’euros, causat principalment pels compromisos financers amb els bancs que havien concedit avançaments pels impagaments de la Generalitat i per l’errada en la previsió d’ingressos.
La concessionària demanava a la Generalitat valenciana ser rescatada, d’igual manera que, anteriorment, l’hospital de la Ribera, per evitar una devaluació del servei sanitari. El gener d’enguany, el Conseller de Sanitat Manuel Llombart negava que s’hagués produït cap petició per part de Sanitas, però poc després reconeixia que l’empresa reclamava a la Generalitat un deute que no sabia quantificar. La portaveu adjunta del grup parlamentari Compromís, Mònica Oltra, va demanar a Llombart transparència sobre els pagaments a les empreses de l’àmbit sanitari i va especificar que “aquest és el problema del model privatitzat i privatitzador de la sanitat, que al final les empreses poden sotmetre a xantatges a l’administració perquè o cobren el que demanen o deixen sense servei tota una àrea de salut”. En aquest cas, l’àrea afectada seria el Departament de Manises, on hi ha els municipis de Manises, Bunyol, Alboraig, Macastre, Iàtova, Xest, Xiva, Quart de Poblet, Godelleta, Torís, Loriguilla, Riba-roja, Aldaia i Mislata.
Sanitas i la privada
Sanitas va comprar al desembre de 2012 el 40% de les accions de Ribera Salut a l’Hospital de Manises i el 50% de les accions de l’hospital de Torrejón de Ardoz de Madrid. L’Hospital de Torrejón és el primer hospital de gestió pública-privada de la Comunitat de Madrid, on es debat la conversió al model Alzira de sis hospitals, que es repartiran les empreses Sanitas, Ribera Salud i el grup HIMA. L’operació ha sigut paralitzada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid per un defecte de forma dels contractes de concessió, denunciat pel PSOE. A més, l’Associació de Facultatius Especialistes de Madrid (AFEM), ha presentat una querella per prevaricació i malversació de fons públics en la privatització de tres dels hospitals citats.
Información extraída de:
http://directa.cat/noticia/nous-efectes-del-model-alzira-lhospital-privatitzat-manises