La unidad de Salud Mental del Hospital Manises esta en precario

Hospital de Manises gestionado por Sanitas

Sanitas-BUPA que, des de 2009, gestiona els hospitals i centres de salut del Departament de Manises, ha ordenat a tres auxiliars d’infermeria de la Unitat de Salut Mental fer substitucions a l’Atenció Primària del Centre de Salut de Manises durant l’estiu. És la nova mesura d’estalvi de la multinacional sanitària, que evitarà, així, contractar nou personal durant les vacances del personal fixe. Fonts de la plantilla denuncien que això implicarà que hagin de dedicar la meitat de la seva jornada laboral al Centre de Salut, mentre que la Unitat de Salut Mental es troba saturada, i asseguren que aquesta Unitat no està qualificada sanitàriament per prestar els serveis de l’atenció primària.

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) denuncia que Sanitas-BUPA tracta la plantilla de l’Agència Valenciana de la Salut (l’organisme al qual pertanyen les persones que faran les substitucions) com si fos personal privat. “Actualment, hi ha uns 1.000 treballadors contractats per Sanitas que depenen del conveni de sanitat privada de la província de València però hi ha 500 que som estatutaris de l’Agència Valenciana de la Salut, i Sanitas no ens pot ordenar res”, afirma l’Alejo, un dels treballadors de la Unitat de Salut mental que serà traslladat. En un comunicat de la COS, les treballadores exigeixen a Sanitas que “assumisca els seus costos laborals sense repercutir-los a l’erari públic i als càrrecs de l’Agència que vetllen per l’interès públic i no pel benefici privat d’una empresa”. La firma del contracte de concessió el desembre de 2006 i l’inici de la gestió per part de Sanitas el 2009 van comportar l’aparició d’una nova figura laboral. Al marge del personal públic que provenia d’altres departaments, Sanitas va contractar nou personal privat amb condicions laborals distintes. Segons Alejo, les treballadores que han sigut contractades per Sanitas cobren un 30% menys que la plantilla pública i poden ser desplaçades en qualsevol moment del seu lloc de treball.

Precarització de la Unitat de Salut mental

La plantilla de la Unitat de Salut mental denuncia en una carta enviada el 5 de juliol al Conseller de Sanitat de la Generalitat, Manuel Llombart, al Secretari Autonòmic de l’Agència Valenciana de Salut, Manuel Escolano Puig, i al Comissionat del Departament de Manises, que aquesta unitat no compta amb els recursos necessaris per prestar els seus serveis. “En cap moment s’han complert les ràtios de personal (psiquiatres, psicòlegs clínics, treballadors socials, etc.) que la Conselleria anava establint en els successius Plans de Salut Mental elaborats des de l’any 1993 i no s’ha dotat dels recursos materials i dispositius assistencials per a l’abordatge integral de la salut mental: no hi ha cap unitat d’aguts, ni centres de dia, ni recursos residencials. A més, se’ns ha situat en espais físics prestats per l’Atenció Primària i que, en cap cas, reuneixen les condicions d’idoneïtat per a l’objecte que tenen”. Les treballadores també exigeixen al Comissionat, principal representant de l’Agència al Departament, que revoqui l’ordre de Sanitas de fer substitucions i ordeni a l’empresa que contracti nou personal.

Efectes de la gestió públic-privada dels centres sanitaris

La gestió privada dels centres públics es va implantar a l’Estat el 1999, amb la construcció de l’Hospital de la Ribera a Alzira (Alacant) i la seva concessió a la Unió Temporal d’Empreses Ribera Salut. Conegut com a ‘Model Alzira’, el model propugna la construcció de centres de titularitat i finançament públic, però amb la gestió en mans privades per un temps durant el qual la concessionària cobra a la Generalitat una quota per habitant (inicialment, 225 euros i en l’actualitat, 639). Al País Valencià participen del model l’hospital de Torrevella, l’hospital de Dénia, el de Manises i el centre de salut d’Elx.

Els efectes negatius del model Alzira van tardar poc a arribar. L’Hospital Universitari de la Ribera va haver de ser rescatat el 2003 per la Generalitat Valenciana perquè acumulava pèrdues econòmiques de 5,24 milions d’euros segons les dades de la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat de Madrid. Posteriorment, la Generalitat Valenciana va tornar a treure a concurs l’hospital amb unes condicions més favorables, incloent-hi l’Atenció primària i pujant un 68% la quota per habitant. A més, segons publicava el diari El País el 6 de gener, les condicions laborals de la plantilla del centre són pitjors que els de la Conselleria de Sanitat. Les treballadores contractades per Sanitas tenen un salari fixe un 10% inferior i treballen 180 hores més a l’any. Segons el Sindicato Médico de Asistencia pública (SIMAP), a més, l’hospital necessita un 25% més de treballadores que les que té en l’actualitat. Seguint la lògica de maximitzar el benefici, el 2012 l’Hospital privatitzat de Dénia va modificar les condicions laborals: va augmentar la jornada de treball fins a 50 hores anuals i va repartir les vacances durant tot l’any per evitar fer substitucions.

Condicions per al xantatge

El 18 de desembre de 2012, el diari El Mundo publicava que el director general de Sanitas Hospitales, Ignacio Peralta, havia presentat una carta a la Generalitat on exposava les causes d’una situació de desequilibri econòmic de l’hospital de Manises. Peralta explicava que s’hi havia arribat per culpa d’un deute de gairebé 76 milions d’euros, causat principalment pels compromisos financers amb els bancs que havien concedit avançaments pels impagaments de la Generalitat i per l’errada en la previsió d’ingressos.

La concessionària demanava a la Generalitat valenciana ser rescatada, d’igual manera que, anteriorment, l’hospital de la Ribera, per evitar una devaluació del servei sanitari. El gener d’enguany, el Conseller de Sanitat Manuel Llombart negava que s’hagués produït cap petició per part de Sanitas, però poc després reconeixia que l’empresa reclamava a la Generalitat un deute que no sabia quantificar. La portaveu adjunta del grup parlamentari Compromís, Mònica Oltra, va demanar a Llombart transparència sobre els pagaments a les empreses de l’àmbit sanitari i va especificar que “aquest és el problema del model privatitzat i privatitzador de la sanitat, que al final les empreses poden sotmetre a xantatges a l’administració perquè o cobren el que demanen o deixen sense servei tota una àrea de salut”. En aquest cas, l’àrea afectada seria el Departament de Manises, on hi ha els municipis de Manises, Bunyol, Alboraig, Macastre, Iàtova, Xest, Xiva, Quart de Poblet, Godelleta, Torís, Loriguilla, Riba-roja, Aldaia i Mislata.

Sanitas i la privada

Sanitas va comprar al desembre de 2012 el 40% de les accions de Ribera Salut a l’Hospital de Manises i el 50% de les accions de l’hospital de Torrejón de Ardoz de Madrid. L’Hospital de Torrejón és el primer hospital de gestió pública-privada de la Comunitat de Madrid, on es debat la conversió al model Alzira de sis hospitals, que es repartiran les empreses Sanitas, Ribera Salud i el grup HIMA. L’operació ha sigut paralitzada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid per un defecte de forma dels contractes de concessió, denunciat pel PSOE. A més, l’Associació de Facultatius Especialistes de Madrid (AFEM), ha presentat una querella per prevaricació i malversació de fons públics en la privatització de tres dels hospitals citats.

Información extraída de:
http://directa.cat/noticia/nous-efectes-del-model-alzira-lhospital-privatitzat-manises

Alucinante el Hospital de Manises (Sanitas) cierra una planta entera

aglomeracion-enfermos-hospital-manises-sanitas

Encontrar dos camas en una habitación de hospital no sorprende en algunos centros sanitarios porque en ellos es lo habitual. Pero en otros es extraordinario y sólo se produce cuando se da una circunstancia que aboca a doblar habitaciones. El Hospital de Manises es uno de los que se incluye entre los segundos después de que, según ha podido saber LAS PROVINCIAS, haya tenido que cerrar una planta de 30 habitaciones.

     El centro sanitario de  la comarca de l’Horta lleva varios días colocando dos camas en habitaciones individuales. Es la manera que tiene de  dar respuesta a la presión asistencial que soporta. La situación se ha producido tras un fin de semana en el que se dispararon las urgencias y cuando ya está en marcha el plan de verano que ha obligado a inhabilitar las mencionadas plazas de ingreso.

«El viernes empezaron a verse habitaciones con dos camas», explicaron ayer desde la secretaría de Acción Sindical del sindicato de enfermería Satse. Pero el lunes siguió y ayer se mantenía. La misma fuente apuntó que había habitaciones dobladas en distintas parte y apuntó que se habían habilitado «unas cuarenta camas en todo el centro sanitario».

La dirección del hospital reconoció la existencia de habitaciones dobladas, en las que se han colocado dos camas cuando lo habitual es encontrar una. Explicó que este centro sanitario, «dispone de 219 habitaciones y 104 de ellas están preparadas para poderse doblar, aunque no en todas se ha aplicado la medida». El Hospital no concretó cuantos cuartos se han habilitado para acoger a dos pacientes. Aseguró que es una cifra que varía en función de las necesidades. A lo largo del día se celebran «tres reuniones del comité de camas para conocer la situación en cada momento».

La situación que afronta el centro sanitario llegó cuando ya se había puesto en marcha el plan de reducción de camas del verano y después de un fin de semana durante el cual «aumentaron las atenciones en la unidad de Urgencias», tal como reconocieron desde la dirección del hospital.

De hecho, señalaron que mientras en los primeros días del mes de julio la presión asistencial no sufrió variaciones respecto a los resultados habituales, el pasado fin de semana de una media diaria de 200 urgencias se pasó a 300». Esta situación se mantuvo «durante tres días». Una de las consecuencias que ello trae consigo es el aumento de los ingresos y, por tanto, la necesidad de camas libres. Ello, unido a la menor disponibilidad de plazas por la inhabilitación de camas, deriva en situaciones como la vivida por este centro.

El programa de la Conselleria de Sanidad para el periodo de vacaciones afecta a todos los hospitales de la Comunitat Valenciana. En el caso del Hospital de Manises, se ha puesto en marcha «el mismo plan del verano pasado», apuntaron desde el centro.  Insistieron en que el hecho de ingresar en la misma habitación a dos  enfermos «permite que todos los pacientes que necesitan quedarse, son ingresados sin demora en habitaciones dobles para evitar que estén en urgencias en espera de cama. Se trata de darles un mejor servicio».

Al darse a conocer el plan de supresión de camas la Conselleria de Sanidad explicó que el objetivo de la medida no es otro que optimizar los recursos disponibles para gestionar los servicios sanitarios públicos. Con la finalidad de conseguir ese fin, el cierre de camas comporta agrupar al personal sanitario y a los pacientes en determinadas plantas. Así, explicaron, se rentabilizan los recursos asistenciales.

Publicado hoy 18 de Julio de 2013 en Las Provincias:
http://www.lasprovincias.es/v/20130718/comunitat/cierre-planta-hospital-manises-20130718.html

Suport a la lluita de treballadores de la Unitat de Salut Mental de l’Hospital de Manises

 

Sanitas BUPA

Sanitas aplica rigorosament una política assistencial basada a minimitzar els costos i maximitzar el benefici.
Les treballadores de la Unitat de Salut Mental de l’Hospital de Manises continuen amb la seua lluita per fer respectar els seus llocs de treball, el servei d’atenció de salut mental públic, i per la dignitat de les persones amb malalties mentals; ara, se’ls hi afegeixen les treballadores i treballadors de les Unitats de Mislata i Bunyol.
Així, us adjuntem l’escrit que els i les treballadores d’aquestes unitats han enviat aquesta setmana al Sr. Conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana, al Secretari Autonòmic de l’Agència Valenciana de la Salut i al Comissionat del Departament de Manises, exigint una resposta oficial i clara sobre la situació de debilitació d’aquest servei públic d’assistència sanitària a la salut mental, mitjançant el qual l’empresa privada fa ús d’aquest personal públic, sense atendre a la contractació que li marcaria la llei.
Des de la COS (Coordinadora Obrera Sindical) continuem manifestant públicament el nostre suport amb aquestes companyes i per això us fem arribar el seu escrit, per tal d’intentar donar-li la màxima difusió, donada la gravetat de la situació.

 Al COMISSIONAT DEL DEPARTAMENT DE MANISES
Els sotasignants, treballadors de la Unitat de Salut Mental del Departament Manises – l’Horta, tots ells personal de la Generalitat Valenciana, ens dirigim al Sr. Conseller de Sanitat, al Secretari Autonòmic de l’Agència Valenciana de Salut, i al Sr. Comissionat per posar en el seu coneixement el següent:
Des que SANITAS es va fer càrrec de l’assistència sanitària d’aquest Departament, no va mostrar cap interés a impulsar l’assistència de salut mental i, és més, ni tan sols es va interessar pel seu funcionament. Desinterés que dia a dia es fa més manifest. No va ser fins a passat més d’un any d’haver-se fet càrrec de la gestió quan va reparar en la nostra existència, quan des dels mateixos centres de salut mental se li va instar en la necessitat d’elaborar un projecte possibilista per racionalitzar la prestació, optimitzar els recursos i implementar-los, si haguera calgut, atenent a les necessitats dels usuaris.

Les premisses sobre les quals s’anava a basar el model se li van fer arribar a la Direcció Mèdica, la qual va mostrar el seu acord i la seva predisposició a treballar en aquesta línia. Però arribada la tardor de 2010, coincidint amb canvis organitzatius al si de la UTE Hospital de Manises, aquesta voluntat de col·laboració va fer fallida per la política de personal de la concessionària, amb el referend del Comissionat de torn.
Des de llavors la seua política de salut mental ha consistit a ignorar la implantació dels ESM al territori i els assoliments que ha aconseguit partint del no-res i situats en un terreny de ningú, en tenir una doble dependència funcional i orgànica (Conselleria /Diputació). Terreny de ningú, ja que una, la Conselleria, no tenia personal propi en ells i, l’altra, mancava de competències en matèria de salut mental i estava embardissada en la negociació de la transferència dels seus recursos a la Generalitat Valenciana, amortitzant totes les vacants que s’anaven produint. En cap moment s’han complert les ràtios de personal (psiquiatres, psicòlegs clínics, treballadors socials, etc.) que la mateixa Conselleria anava establint en els successius Plans de Salut Mental elaborats des de l’any 1993 i, menys, s’ha dotat dels recursos materials i dispositius assistencials per a l’abordatge integral i integrat de la salut mental: ni existeixen unitat d’aguts, ni centres de dia, ni recursos residencials. A més, per aquesta condició d’ectòpics que hem tingut des de sempre, se’ns ha situat en espais físics «prestats» per AP i que, en cap cas, reuneixen les condicions d’idoneïtat per a l’objecte que tenen. No existeixen suficients despatxos i, els existents, estan dotats amb mobiliari i material d’al·luvió i manquen de les condicions mínimes per afavorir la privadesa de les comunicacions.
Sanitas s’ha limitat al manteniment dels equipaments existents, sense procurar-nos nous espais i sense comptar amb l’assessorament i l’experiència dels professionals que tants anys estem treballant en el Departament per crear dues unitats noves, la UHD i la USMI, eufemísticament així anomenades perquè estan infradotades del personal i dels recursos mínims per atendre a aquestes necessitats i els professionals que ha contractat per a això, treballen en condicions de precarietat, tant laboral com de mitjans materials. Ara es pretén abastar també l’atenció integral dels trastorns d’alimentació amb els recursos existents. I per si això fos poc, la utilització de recursos assistencials tals com la UME Pare Jofre o uns altres, que estan situats fora del Departament, no es regeixen solament per criteris clínics i facultatius, sinó que requereixen l’autorització de la Direcció de Sanitas. Si s’han creat els dos recursos al·ludits, ha estat per estalviar-se la despesa que li suposa a la concessionària haver de córrer amb el cost si aquestes prestacions es proporcionen fora del Departament.
En definitiva, Sanitas aplica rigorosament una política assistencial basada a minimitzar els costos i maximitzar el benefici, sense ni tan sols atenir-se al rigorisme formal. Prova d’això és la seva política de personal, tant amb el propi com amb el de l’Agència Valenciana de Salut, prenent decisions i impartint ordres capritxoses, en la majoria dels casos, que afecten als drets dels treballadors, al funcionament dels Centres i, el que és més important si cap, a l’assistència. Aquesta política prepotent i erràtica, de dubtosa legalitat i de nul·la legitimitat, es ve portant a la pràctica amb progressiva freqüència, creant indefensió i desemparament en els treballadors, mentre la nostra empresa, la Generalitat Valenciana, que és de tots, mira per a un altre costat o la confirma sense rubor a través del seu representant, el Comissionat de torn.
Tots sabem que la política de retallades està produint una regressió en les prestacions sanitàries i que es pretén justificar des dels poders públics per la sacralització de la reducció del dèficit «imposada des de Brussel·les«. Però fins a on saben els qui subscriuen, aquestes retallades, no s’han repercutit al cànon per càpita que percep Sanitas.
Per tant, com a treballadors cada vegada més precaritzats i com a contribuents, demanem a l’AVS que qualsevol ordre provinent dels òrgans de direcció de Sanitas que afecte als interessos dels seus treballadors o modifique les seues condicions de treball explique preceptivament amb la seua aprovació fefaent i inequívoca i que estiga fonamentada jurídicament, respectant el procediment administratiu, amb vista a preservar els seus drets, entre uns altres, la capacitat de recórrer-les davant les instàncies que procedeixin per al cas que les considerin lesives per als seus interessos o contràries a Dret.
En el sentit d’allò anteriorment exposat, sol·licitem que les últimes ordres donades a tres auxiliars del CSM de Manises perquè cobrisquen durant unes hores dels mesos de juliol, agost i setembre les vacants produïdes per les vacances reglamentàries dels auxiliars d’AP, siguen immediatament revocades pel Sr. Comissionat com a responsable màxim de l’AVS en el Departament i ordene a Sanitas contractar personal per a substitucions, doncs d’una altra manera es faria prevaler l’interès privat sobre l’interès públic o, si escau, comunique per escrit als treballadors afectats la seua conformitat amb les mateixes.
Per si no fos prou, volem deixar constància que la Salut Mental és un servei especialitzat de suport a l’atenció primària, però no és atenció primària i, per tant, el personal no és intercanviable, ja que les seues tasques requereixen d’un ensinistrament i qualificació especifiques. Si no es deixa sense efecte l’ordre donada per la Direcció d’Atenció Primària i signada pel seu coordinador de salut mental es deixarà en precari al CSM en veure disminuït el seu personal, tant per les vacances com per aquesta ordre, sent dubtosa la utilitat pel CAP de la seua concurrència durant unes hores.

Extraída de:

http://www.sindicatcos.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=2047:suport-a-la-lluita-de-treballadores-de-la-unitat-de-salut-mental-de-l-hospital-de-manises&Itemid=93

El gerente del Hospital de Manises, Vicente Gil Suay pide al Consell «un rescate de 75 millones»

El gerente del Hospital de Manises, Vicente Gil Suay pide a la Conselleria de Sanidad de la Generalitat Valenciana  un rescate de 75 millones de euros.¡Esto es una barbaridad!

Ha declarado el portavoz de Sanidad del grupo parlamentario socialista en las Corts, Ignacio Subías, ha afirmado que el hecho de que los gesto

Vicente-Gil-Suay-Gerente-Hospital-Manises-Sanitas

res del Hospital de Manises (Valencia), cuya gestión es privada, exijan ahora a la Conselleria de Sanidad «un rescate de 75 millones de euros», pone de manifiesto «la grandes mentiras del PP», ya que la gestión privada «ni es más eficaz, ni es más eficiente».

El diputado socialista, en un comunicado, ha lamentado que sean ahora sus gestores privados los que reclamen a la Conselleria que tome medidas para resolver su situación de déficit y, para ello, le propongan que «o bien les incremente la población para así aumentar la cápita, es decir, los ingresos que reciben, o que se les amplíe el tiempo de concesión».

Subías ha recordado que en la actualidad con Manises la situación que se plantea es similar a lo que sucedió con el Hospital de Alzira, «de déficit de beneficios con la empresa privada, lo que provoca que se reclamen un rescate a la Conselleria». «De nuevo estamos ante un claro ejemplo de que la gestión privada ni es más eficaz, ni es más eficiente», ha denunciado.

Por todo ello ha insistido en que desde el PSPV vamos a estar encima defendiendo los intereses de los ciudadanos intentando impedir por todos los medios, tanto parlamentarios como legales, que el PP vuelva a dar un rescate de estas características a una empresa privada».

Asimismo, el diputado socialista ha recordado que en la Comunitat Valenciana han sido «los pioneros en la privatización del sistema público sanitario» , y ha lamentado que «mientras la Organización Mundial de la Salud (OMS) está instando a todos los países a universalizar la atención sanitaria insistiendo en la bonanza de los sistemas públicos, aquí el PP se empeñe en su privatización». Para el diputado socialista, «en esta tierra estamos sufriendo el mayor ataque a los derechos de los ciudadanos como usuarios del sistema sanitario público».

Finalmente, Subías ha reiterado que lo que está ocurriendo con el Hospital de Manises, al igual que lo que ocurrió con el de Alzira, «son una evidencia más del fracaso del sistema de privatización que trata de imponer el PP», y ha incidido en que desde el PSPV se va a trabajar «por recuperar el sistema público sanitario para los ciudadanos con servicios públicos eficientes de todos para todos y utilizados por todos».

Noticia publicada en  Las Provincias el 24 de Diciembre de 2012, cercano a la Nochebuena.

http://www.lasprovincias.es/20121224/comunitatvalenciana/comunitat/gestores-hospital-manises-piden-201212241419.html